Notícies

Aitona en flor

Alt

L'Aula ha fet una visita guiada a un espectacle únic a Catalunya com és el d'Aitona en flor. Els paisatges d'Aitona estan formats per grans extensions d'arbres fruiters, de suaus ondulacions, que ofereixen uns vistes espectaculars. Una bona mostra és pot constatar a la fotografia que s'adjunta a la notícia.

Del negre al blanc

Moments de l'actuació de Rumbesia

Recital de poesia fusionat amb rumba en el que es conjuguen poemes musicats. Tot recordant de pas que el 21 de març, inici de la primavera, és el dia mundial de la poesia.

 

BIBLIOGRAFIA RECOMANADA PER LA BIBLIOTECA D'ARENYS DE MAR

 

Bromistes, tramposos i mentiders: antologia del realisme màgic català: 1923-1945. Barcelona: Males Herbes, 2021. ISBN 9788412216783

https://aladi.diba.cat/record=b1971627~S91*cat

Presentació de treballs de recerca d'alumnes de Batxillerat

Alt

Hem introduit, en aquest curs, un nou format a les conferències habituals, es tracta que alumnes de batxillerat de l’Institut Els Tres Turons ens presentin els seus treballs de recerca.

Donem les gràcies a la coordinadora de batxillerat Neus Barris per acceptar la nostra proposta d'apropar la recerca de joves investigadors als nostres socis.

Avui els alumnes de l'Institut Tres Turons,  Irina Garcia, Caio Notari i Marçal Rebollo ens han exposat les seves investigacions.

 

Visita a l’exposició "Chagall. El color dels somnis"

Alt

Marc Chagall  (Bielorússia, 1887—França, 1985), és un dels artistes més reconeguts, influenciat pel cubisme, el fauvisme i el surrealisme. El Palau Martorell acull la mostra Marc Chagall. El color dels somnis, des del 31 d’octubre fins al 24 de març, comissariada per Lola Durán. A la fotografia els components de l'Aula que han gaudit de la visita guiada a l'exposició.

 

Els anys 70 i com el feminisme pren forma a Arenys de Mar

Alt

Abans dels anys 70 les dones eren ciutadanes de segona … ni divorci, ni avortament, ni vida sexual i sempre havien de demanar permís al marit o al pare. A Arenys la pressió social era encara més forta que en una gran ciutat. Les experiències del canvi que s’experimentà als 70 poden ser un estímul per a les persones d’avui en dia.

 

LA CONFERENCIANT

Assumpció Maresma Matas és periodista i escriptora.

Una violència i la seva història. El calls de la Corona d’Aragó al segle xiv

Alt

Si bé, abans del 1391, hi havia hagut atacs als calls jueus, fou en aquesta data quan es van donar de manera massiva i amb gran violència per tota la península ibèrica. Aquests atacs antijueus, anomenats pogroms, eren una mescla d’odi i de por. O els jueus es convertien o havien de morir. El 1492 en fou decretada l’expulsió dels jueus.

 

EL CONFERENCIANT

Victor Eduardo Farias Zurita és professor de la Universitat Pompeu Fabra, universitat que ens tutela.

Nascut a Santiago de Xile es va educar a la República Federal d'Alemanya.

El llegat indià. Un passat en comú per descobrir

Alt

Artesans, pescadors, mariners, pagesos o comerciants marxaven motivats per les expectatives que els oferia el nou món. Anaven a treballar, amb l'objectiu de retornar i a poder ser, fer-ho enriquits. Els que van retornar amb el capital aconseguit, se’ls coneix popularment com “indians” o “americanos”. Aquest llegat indià amb totes les seves llums i les seves ombres ens ha d’ajudar a repensar la nostra història.

 

LA CONFERENCIANT

Sistemes sanitaris al món, Catalunya i Espanya

Alt

No hi ha un sistema sanitari únic al mon i no n’hi ha cap que sigui perfecte. En general es pot dir que hi ha 4 tipus de models, el Bismarck (en el que es crea un fons finançat per empresaris i treballadors per a pagar hospitals), el Beveritge (que es l’origen del servei nacional de salut pensat per a tothom, no només per a treballadors i que és pagat per l’estat), el liberal i el d’aquells països que no tenen cap model definit.

 

EL CONFERENCIANT

Enric Agustí i Fabré és Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona.

EL ROL SOCIAL I CULTURAL DELS ÀPATS A LA MEDITERRÀNIA OCCIDENTAL

Alt

Els àpats són un element identitari d’abast universal que no és només biològic sinó també social i cultural. A Europa en tenim constància de la seva rellevància des dels temps de la civilització grega. Pels llatins menjar sol no estava ben vist i fins i tot la paraula company procedeix del llatí compāniō que significa «que comparteix el pa»

 

LA CONFERENCIANT

Ivone Puig Artigas és llicenciada en Filologia Àrab per la Universitat de Barcelona.

Llicenciada i Doctora en Antropologia Social i Cultural per la Universitat Autònoma.